És una dependència de la terra, d'una agricultura precària, sense adobs, amb un regadiu rudimentari i una producció pobra; amb animals difícils de mantenir, periòdicament destruïts per les epidèmies. Els cavalls, els ases, els matxos, les mules i els bous són la nostra força motriu i el nostre transport. En la construcció, el ciment és fabricat amb sang de bou; en temps de guerra, les pells de bou serveixen de protecció contra el foc; les pells de les bèsties, els nervis, els budells, les banyes són objectes familiars de primera necessitat. La llana dels moltons i els camps de lli són la base del tèxtil familiar: el teixit es dur de fabricar, molt sòlid i dura anys i panys. Com que no n'hi ha sabó, hom es renta amb cendra. Rentar-se és molt rar. Els trobadors diuen que els pobres es renten quan la pluja els mulla. No portem camisa, els rics, poques vegades. Hom dormim un, amb les pells dels animals com abrigalls. És corrent- a l'estiu- anar descalç, mentre fa bon temps, la nuesa de les criatures és total. Els camps i els prats serveixen per a emplenar les màrfegues, i donen el pa i les herbes dels animals. No sabem que és escombrar els sòls de les cases, que són, generalment plens d'herba. La volalla és abundant i és deixada en llibertat. Els nobles utilitzen la ploma per a els seus coixins i matalassos. Les banyes de les bèsties són els veires i els corns de caça... L'enorme abundància del bosc fa que la fusta sigui abundant. Els arbres són abatuts de qualsevol manera, perquè el problema principal és la "domesticació" de la terra, és a dir, cultivar-la, tornar-la productiva. Els feudals es queden els troncs vius, i els pobres, els morts i la branqueta. En els castells es fan grans focs a la llar. La fusta és utilitzada, copiosament, per a els obres de defensa militar, per fer màquines de guerra, ponts, passeres, escales, etc. La fusta és tractada amb una prodigalitat sense sentit. Els romans havien començat l'obra de desboscament, però és ara, en l'Edat Mitjana, quan aquesta feina es produeix a una escala molt més llarga- a l'escala, en els camps i vinyes, d'una colonització conspícua. L'Edat Mitjana és l'època dels bosquetans, de la mateixa manera que a l'època del barroc l'Empordà és un país de pastors... L'abundància botànica, i, per tant, de la fusta dona a l'habitacle humà, a través del foc, una olor, un gust, una aparença de fum, un color de fumositat permanent. L'olivera, la vinya, els camps de gra d'avena, les vaques, els xais, els porcs, els ocells i la caça, eren, per al poble, les úniques fonts de riquesa. Per a l'intercanvi s'utilitza tant el troc de les mercaderies com la moneda. Els pobres són molts pobres i la vida molt dura. Els senyors tenen la terra. Els pobres la cultiven i paguen els senyors en espècies.En els pobles -generalment molt petits- hi ha alguns artesans, una burgesia petita, generalment escassíssima